D’ençà que va tornar de la seva estada amb els monjos cistercencs del monestir de Poblet, l’autor d’aquest relat fa examen de consciència sobre la vida que ha dut fins aleshores i es planteja seriosament sol·licitar el seu ingrés a la comunitat religiosa. Després d’uns quants anys de portar una vida dissoluta, plena d'excessos i mentides (que li han costat una relació de parella de 4 anys, i que també han deteriorat progressivament les seves relacions tant laborals, socials com familiars) cansat de seguir atrapat en aquesta espiral de perdició, ha decidit aïllar-se de la vida mundana i prendre’s un temps per discernir. Porta més d’un any treballant en el torn de nit d’una antiga fàbrica del poble, i viu en soledat, en recolliment, sense sortir de casa la major part del temps i escapant de la vida social amb un objectiu, abandonar els mals hàbits i les males companyies per començar una vida més espiritual. La feina monòtona i la solitud del seu dia a dia, l’ha permès llegir la Bíblia i la regla per a monjos de Sant Benet de Núrsia per fer introspecció, reflexionar sobre quina relació té amb Déu i els altres, i esbrinar poc a poc quin és el seu paper a la vida.